Esterri d’Àneu – vallsdaneuturisme.com

El més petit dels municipis aneuencs, amb una extenció de 8,5 km² compta amb un sol nucli de població, Esterri d’Àneu amb 804 habitants.

Centre geogràfic, econòmic, social i cultural de les Valls d’Àneu. La Noguera Pallaresa divideix el poble en dues meitats unides pel pont romànic, de dos ulls antigament, única via d’unió entre el barri del Pont i la resta de la vila. Recomanable una caminada pel passeig Vorariu.

El carrer major hi trobem l’església parroquial de Sant Vicenç, del s.XVIII, amb un campanar esvelt de torre quadrada el més alt de la comarca. Destacar la porta d’entrada d’estil neoclàssic. A un extrem del carrer hi ha la Creu de Cap de la Vila, creu de terme renaixentista, construïda, segons la tradició, per uns francesos l’any 1623. Passejant pels carrers del barri antic hi trobarem Casa Gassia, seu de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, exemple de casa agroramadera representativa d’una època en què la base de l’economia local era, quasi exclusivament, la pagesia i la cria del bestiar.

ESTERRI D'ÀNEU 948m d'altitud

Església parroquial de Sant Vicenç: S. XVIII A l’entrada hi trobem pica baptismal romànica procedent de l’antiga església.
Antiga església de Sant Vicenç: Situada a l’actual Plaça del Bon Consell , només es conserva la façana de ponent.
Pont romànic: romànic tardà s. XIII, uneix el barri del pont i de la resta de la Vila.
Creu del Cap de la Vila: creu de terme renaixentista , construïda segons la tradició , per uns francesos l’any 1623.
El Venté i el Forat de la Guineu: situats a la part alta del poble des d’on es pot gaudir d’una fantàstica vista panoràmica del pla d’Esterri.
Casa Gassia (Ecomuseu de les Valls d’Àneu): Casa del segle XVIII que conserva la seva estructura original. És representativa d’una època en que la base de l’economia local era la pagesia i el bestiar i d’una classe social relativament acomodada. Des del 1994 és seu de l’Ecomuseu. A través d’un projecte museogràfic molt interessant, en les seves estances s’hi il·lustren les característiques de la vida en família i els espais domèstics que foren habituals a les valls dels Pirineus fins la primera del segle XX. Les estances són les habituals d’una casa de pagès: a la planta baixa els corrals, les quadres i el rebost; a la primera planta el paller , la cuina, i el taulat; i a la darrera planta les habitacions.